Si déu tingués finestres...

Si déu tingués finestres...

Cal reconèixer que si existeix un poble o ètnia o com ho vulguem cridar, curiós i sorprenent sobre la faça de la terra, aquest és el poble jueu. No vaig a parlar dels hebreus, ni dels israelitas, ni tan solament dels jueus en general i la seva cultura, que donarien per a molt.

Només vull que apunteu aquest nom d'un escriptor búlgar i que aneu a comprar la seva primera novel·la editada a Espanya. Ell es diu Angel Wagenstein i la foto que he pogut trobar no fa justícia al to d'aquesta novel·la que ens va arribar l'any passat, El Pentateuco de Isaac, gentilesa de la excel·lent editorial Libros del asteroide (http://www.librosdelasteriode.com).

Que me aspen (com m'agrada aquesta expressió dels western!) si no és un dels llibres més divertits que m'he llegit. El subtítol del llibre ens posa en antecedents del que anem a llegir: "Sobre la vida de Isaac Jacob Blumenfeld durant dues guerres, en tres camps de concentració i en cinc pàtries", igual que ho fa la cita prèvia a la introducció i que utilitzo en part com títol: "Si Déu tingués finestres, fa temps que li haguessin trencat els cristalls".

La novel·la és una espècie de novel·la d'iniciació (bildunsroman). En aquest cas és l'entrada en la maduresa del jueu de Galitzia Isaac Jacob Blumenfeld narrada en primera persona, un personatge que té ecos de bona part de la narrativa eslava, des del meu adorat Bohumil Hrabal al Hasek de Les aventures del brau soldat Schwejk, és a dir, aquesta espècie de ximple que es va fent un buit enmig de les majors desgràcies que el "bonic" segle XX es va obstinar a prodigar. La narració avança fluidament, amb una desimboltura al que no és aliè aquest to oral tan propi dels eslaus i els nombrosos (i excel·lents en molts casos) acudits d'i sobre jueus. Els personatges que es creuen amb el pobre protagonista tenen en molts casos un gran interès, destacant en gran manera el del rabí (encara que ateu i comunista!!!!) Bendavid, tot una troballa i que dóna les notes més iròniques i lúcides de tota la narració. Si a això se li suma que la novel·la retrata aquest microcosmos tan apassionant com és l'Europa central de entreguerras, arrencant amb les raneres de l'Imperi Austrohúngar, passant per l'Alemanya de Weimar, l'annexió austríaca, la 2ª guerra mundial, els camps de concentració, el mur de Berlín..., es a dir, el segle XX europeu, veureu que no és qualsevol cosa.

I tot això llegit en un sospir, 316 pàgines d'aquestes que donen molta pena que vagin passant.

El que s'ha dit, molt recomanable. I acaba de publicar-se Adiós, Shangai, la 2ª part, encara que independent, de la seva trilogia sobre els jueus a Europa en el segle XX.

Bé!!